diumenge, 7 d’octubre de 2012

Educació expandida i Comunitats d'aprenentatge



Procediments:

           a)      Lectura del document:
 ·         Sáez, Cr ( 2011). La educación sale del aula. La Vanguardia – 29-Gener-2011



Respondre a les següents preguntes:

1.- Què és l’educació expandida?
L’educació expandida és la nova manera que tenim d’aprendre. Actualment els nens i  nenes tenen una constant informació al seu voltant, constantment estan aprenent coses noves i no només a l’aula, sinó que també al carrer, a casa, amb els amics, per internet, per la televisió, etc.

Ara mateix, l’alumne passa a ser el protagonista ja que com diu l’article amb aquesta nova manera, l’alumne “ crea, opina, comparte conocimiento, participa y se relaciona en red y en la red” i passa a tindre un paper actiu. A partir d’internet la societat ha patit uns grans canvis on l’educació, evidentment, s’ha hagut d’adaptar a ells.

2.- Quin haurà de ser en un futur el paper del docent?
Degut a que la situació dins l’aula canvia, el paper del docent també. La idea d’estar en una classe i el mestre explicar continguts teòrics i els nens prenen apunts per a expulsar-los el dia de l’examen cada vegada estarà més lluny de la realitat ja que tot i que actualment el docent és la persona que ensenya tots els continguts regits pel currículum, amb aquest nou sistema, el docent passarà a ser mediador o guia ja que com diu l’article “ ya existe el software que puede resolver todas tus preguntes y es Google”. És a dir, els professors tindran un altre rol, el de meditar entre els coneixements i l’alumnat, ajudar als estudiants a formular les preguntes adequades i no com ara a resoldre quines són les respostes correctes.

No només canviarà el com s’ensenya ,és a dir, els recursos que utilitzaran els docents ( ordinadors, pissarres digitals..) sinó també el qué s’ensenya. Els docents ensenyaran molt més que les àrees que marca el currículum, transmetran també valors, maneres de comportar-se, intentaran que siguin més humans, mes persones, cosa que trobem fantàstic perquè per molts canvis que hi ha ens oblidem que el que realment importa és que siguem feliços, més enllà d’una Tablet, un Iphone o un ordinador portàtil.

3.- Què es proposa que es faci a l’aula?
A l’article hi ha varies propostes de treball a l’aula i aquestes en són algunes:
·         Treball en grup
·         Entendre’s els uns als altres
·         Comprendre’s a un mateix i comprendre els problemes
·         Resoldre conflictes entre els propis companys


Els docents hauran de facilitar-los eines perquè ells mateixos pugin formar-se com a persones dins d’un aula, com a individus més solidaris, cooperadors, responsables, autònoms i sobretot,  puguin ser feliços.


Nosaltres també hem pensat que seria important que tot i que els ajudéssim a utilitzar les noves tecnologies de manera correcta també hauríem d’intentar conscienciar-los de que només són coses materials i que tot i que ajudin i siguin eines importantíssimes, no són essencials ja que actualment els nens i nenes es desesperen quan no els hi funciona internet o quan no es carrega la pàgina del i-pad. També hem d’ensenyar-los a ser pacients i a valorar les coses que tenen i que si algun dia, per qualsevol cosa, no les poden utilitzar no és el fi del món i hi ha altres alternatives per a poder entrevindre’s i per a poder fer treballs.              

D’aquesta manera proposaríem fer als nostres futurs alumnes fer algun treball d’investigació on no puguin utilitzar internet, amb la finalitat no només de que aprenguin a valorar el que tenen i que sàpiguen que hi ha altres maneres d’informar-se sinó també perquè aprenguin a distingir la informació correcta de la que no ho és tant, ja que per internet és poden trobar molts continguts erronis i que ells ni s’adonin perquè fan el conegut “copiar i enganxar”.
En definitiva, que utilitzin les noves tecnologies però que no depenguin d’elles.
           b)      Lectura dels documents

1.- Explica breument què són les comunitats d’aprenentatge, els seus objectius i metodologies, i quin és el paper que poden jugar en les possibilitat de canviar l’organització i el funcionament dels sistemes educatius.


QUÈ ÉS?

És un model de centre participatiu obert a la comunitat, en el marc de l’escola inclusiva, per donar resposta de forma igualitària als reptes i necessitats que es plantegen en l’educació del segle XXI.


OBJECTIUS:

-        Aconseguir l’èxit de resultats per a tothom, millorant l’aprenentatge de tot l’alumnat, amb atenció especial per als qui per raons de desigualtat tenen nivells molt elevats de fracàs i abandonament escolar.
-       Millorar la convivència a través de la prevenció dialògica dels conflictes.
-       Garantir la participació, corresponsabilització i implicació de tota la comunitat com a base de transformació social, educativa i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn mitjançant el diàleg igualitari i una educació participativa de la comunitat.
-       Impulsar l’excel·lència i equitat, amb un model de centre inclusiu basat en la igualtat de possibilitats, és a dir, donar més al qui més ho necessita a fi de no excloure ningú.
-       Potenciar el diàleg igualitari entre tots els agents educatius com a valor de millora educativa.
-       Garantir que el centre educatiu estigui obert al territori, i participi en la promoció del treball i l’aprenentatge en xarxa.  


METODOLOGIA:

Els grups interactius són una forma de concretar l’aprenentatge dialògic a l’aula amb l’objectiu de no separar mai i no realitzar cap tipus d’itinerari ni adaptació curricular fora de l’aula. Per això, entren a ajudar al docent o a la docent diverses persones adultes. Per accelerar l’aprenentatge de l’alumnat i potenciar la solidaritat.
Totes les persones que formen part de l’entorn de l’alumne l’influencien en el seu aprenentatge tant a casa, com a l’escola, participant com a voluntari/a i en les comissions mixtes de treball. Aquestes persones, en els grups interactius, aporten la seva diversitat de coneixements i experiències mentre fomenten l’aprenentatge entre iguals. La formació de familiars incideix significativament en l’aprenentatge dels seus fills i filles. Les Comunitats d’aprenentatge es caracteritzen per obrir les possibilitats formatives no només al professorat i l’alumnat sinó també als seus familiars. S’aconsegueix, a més d’afavorir la formació demanada pels familiars, avançar cap a la relació amb les famílies.

POSSIBILITAT DE CANVIAR L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS SISTEMES EDUCATIUS:

Sensibilització
En aquesta primera fase es realitza una formació intensiva sobre el marc sociològic en el qual s’ubica el projecte, s’explica i es discuteix sobre la societat de la informació, l'educació en aquest context i els factors que incideixen en l’aprenentatge de l’alumnat. També es presenta i s’ explica el projecte de comunitats d’aprenentatge, les seves bases teòriques, el seu marc metodològic i les fases de transformació que es duen a terme al centre educatiu. Al mateix temps es fan sessions de treball amb els diferents agents de la comunitat educativa.


L’objectiu a assolir en aquesta fase és:
-       Oferir a la comunitat educativa del centre informació suficient sobre el projecte de Comunitats d’Aprenentatge, així com els arguments i les bases científiques que el recolzen per tal que la comunitat educativa pugui prendre la decisió d’iniciar o no la transformació del centre en una Comunitat d’Aprenentatge.

En aquesta formació ha de participar tot el claustre que, un cop finalitzat el curs, decidirà si vol que el centre es transformi en una Comunitat d’Aprenentatge.


Presa de decisions
En aquesta fase és on es pren la decisió de si es vol dur a terme el procés de transformació. Aquesta decisió l’han de prendre per consens o per majoria: el claustre del centre, l’equip directiu, el Consell Escolar, l’assemblea de familiars, entitats i agents socials de la comunitat i l’Administració educativa.


L’objectiu a assolir en aquesta fase és:
-       Decidir l'inici o no del projecte en base al compromís adquirit per tota la comunitat a través d’una votació, si s’escau, de tota la comunitat educativa.


Somni
Aquesta fase es centra exclusivament en la il·lusió de l’alumnat, del professorat, de les famílies i d’ altres agents socials de l’entorn sobre el seu model de centre educatiu. Posteriorment, es busca arribar a un consens per part de tots aquests col·lectius a través d’una comissió específica sobre el nou tipus de centre que es somia, sota el criteri “que l’aprenentatge que volem pels nostres fills i filles sigui l’aprenentatge que volem per a tothom”. Per a això, es realitzen diferents activitats simultànies per recollir els somnis del conjunt de la comunitat educativa. Es pot realitzar un plenari, posar una bústia perquè les famílies i l’alumnat introdueixin els seus somnis, realitzar dinàmiques de grup amb l’alumnat a les aules, obrir un blog a Internet per penjar-los, etc. Finalment, és recomanable dedicar un dia no laborable per realitzar una festa i posar en comú, en un context lúdic, tots els somnis que s'han generat.


Els objectius a assolir en aquesta fase són:
-       Repensar entre tots els agents socials el tipus de centre on els agradaria treballar, i portar els seus fills i filles.
-       “Repensar l’educació” col·lectivament: pot incidir en el PEC.
-       Posar en marxa un procés creatiu i participatiu de recollida dels somnis de tots els col·lectius implicats: alumnat, professorat, famílies, administració, etc.


Aquest procés acostuma a acabar en una festa, anomenada festa del somni, on s’exposen de forma gràfica i festiva el treballs realitzats.

Selecció de prioritats i planificació
En aquesta fase, els somnis expressats en la fase anterior s'han de convertir en propostes d'acció projectades en el temps.


Per fer-ho possible, s'han de dur a terme unes sessions sistematitzades de treball. En primer lloc, una anàlisi i una categorització dels somnis expressats segons grans àmbits o temes. De forma paral·lela, una altra anàlisi descriptiva de la realitat del centre educatiu i del seu entorn. Finalment, una vegada s'han expressat els desigs sobre el model de centre educatiu i s'ha recollit tota la informació sobre la realitat actual del centre i del seu entorn, el conjunt del claustre i de les famílies pot plantejar-se què fer i com fer-ho. Poden realitzar-se sessions de treball per seleccionar les prioritats d'acció a curt, mig i llarg termini, elaborar els projectes segons les prioritats i, finalment, crear i planificar les comissions mixtes de treball.

Els objectius a assolir en aquesta fase són:
-       Conèixer i analitzar les necessitats del centre i de l’entorn.
-       Conèixer i analitzar els somnis expressats per la comunitat.
-       Establir les prioritats dels somni en funció dels recursos actuals i del potencial en un futur immediat.


Tot aquest procés es realitza a partir del buidat de la informació recollida en el procés de somni i de l’anàlisi i priorització dels somnis en funció del recursos de manera consensuada. A continuació, es procedeix a la categorització temàtica del material, seguit d’un procés de debat per validar els somnis i les propostes d’actuació.

Planificació
En aquesta fase les comissions mixtes de treball despleguen els seus objectius, prioritzen les seves actuacions i es constitueixen en els òrgans de treball decisoris del centre. Així, s’aconsegueix un dels objectius centrals del projecte que consisteix en radicalitzar la democràcia, de manera que les decisions siguin preses per totes les persones afectades.


Els objectius a assolir en aquesta fase són:
-       Crear comissions mixtes de treball encarregades de portar a terme el pla d'acció creat per a cada prioritat.
-       Buscar, organitzar i formar el voluntariat.
-       Organitzar i planificar els grups interactius.
-       Crear la comissió gestora que té un caràcter executiu.
-       Convocar i celebrar plenaris de ‘passar comptes’.


Consolidació
En aquesta fase es busca garantir la continuïtat del projecte de Comunitat d’Aprenentatge, assolir les transformacions ja iniciades i aprofundir en temes concrets. S’haurà de plantejar l’acollida i formació del professorat i familiars nous, fer un seguiment del progrés i plantejar l’avaluació de diferents àmbits del centre per fer propostes de millora. En aquesta fase la formació es personalitza molt a les necessitats específiques de cada centre i pot ser molt variada.


 Els objectius que cal assolir en aquesta fase són:
-       Assumir els reptes nous.
-       Resoldre els possibles conflictes apareguts durant el procés inicial.
-       Iniciar un procés d’avaluació interna.


2.- Per què el CEIP l’Amistat de Figueres i l’escola Dr. Alberich i Casas de Reus es consideren comunitats d’aprenentatge?
Els centres es consideren comunitats d’aprenentatge ja que són participatius i oberts a la comunitat, cadascú de la comunitat pot aportar coses noves i interessants pels infants. A més, són centres inclusius,  no segregadors i busquen equitat amb  aprenentatge dialògic. Fan suports dins les aules per vetllen per l’augment de la interacció i un factor molt important és que treballen en pla d’igualtat amb l’objectiu d’aconseguir una societat d’informació per a totes les persones.


Per tant, el CEIP l’Amistat i l’escola Dr. Alberich i Casas són comunitats d’aprenentatge perquè compleixen tots els valors d’aquestes, comparteixen les mateixes fases i vetllen pels mateixos objectius, somiar per un futur millor pels alumnes i per la societat.

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Les noves tecnologies


2.      Què en penseu de la següent afirmació? Justificar la resposta

Cada vegada esperem més de la tecnologia i menys dels humans. Ens sentim sols, ens fa por la intimitat. Estem connectats constantment. Ens dona la sensació d’estar en companyia sense haver de sotmetre’ns a les exigències de l’amistat, però el cert és que malgrat aquesta por a estar sols, sobretot alimentem relacions que podem controlar, les digitals. …. Hem de tornar a aprendre el valor de la solitud. (Sherry Turkie, 2012- EPS nº 1852- 25-3-2012). 

L’afirmació de Sherry Turkie ens sembla molt acertada ja que en una societat tant digitalitzada com en la que vivim és molt difícil sentir-se sol perquè cada cop estem més connectats a les xarxes socials i depenem més d’aquestes noves tecnologies.
Principalment, la solitud és un valor que està desapareixent del nostre vocabulari  degut a l’aparició d’Internet  i les noves tecnologies. Actualment estem constantment connectats, i això fa que molts cops volem tenir un espai d’intimitat, de solitud i sigui pràcticament impossible d’aconseguir.
També, tal i com diu en Sherry Turkie, cada cop depenem més de les tecnologies i això ens conduirà al llarg del temps a una analfabetització a nivell social i ens costara molt afrontar-nos cara a cara amb una persona, ja que gràcies o com a conseqüència de les noves tecnologies dependrem més d’un entorn virtual que d’un entorn real.
Finalment, és important esmentar que vivim en una societat tecnològica i de consum, i tota persona que no disposi d’un aparell de comunicació virtual ja no encaixa en la societat actual i li serà molt més difícil relacionar-se amb les persones i els seu entorn.
Els adolescents que són natius digitals, és a dir, aquells que ja han nascut amb la cultura digital, només coneixen eines de comunicació digital i no saben o els hi costa saber que és el valor de la solitud. 

3.      Lecturadelsarticles:
 
Ortí, A. (2012). Cómo internet cambia nuestro cerebro. La Vanguardia- ES- 25-5-2012.
Rius, M. (2012). Mi otro yo de las redes sociales. La Vanguardia. Es / 22-6-2012.
Verdú, D. (2012). El fin de la cultura de los objetos. El País, 16-9-2012, pàgs. 34-35. 

- Com creus que Internet està afectant (positiva i negativa) la teva vida i la dels altres?

 Internet és una eina que ens permet arribar a tota aquella informació que necessitem en qualsevol moment, ens permet comunicar-nos amb facilitat des de qualsevol zona i és una xarxa d’entreteniment entre d’altres coses. Internet està incidint considerablement en la societat, en la manera de pensar i en la manera d’actuar amb les diferents situacions quotidianes.

Per una banda, ens afecta negativament perquè la immediatesa fa que no tinguem un pensament crític sobre la informació que busquem o trobem i que aquesta informació no la retinguem el suficient i, per tant,que ens costi més concentrar-nos i reflexionar sobre els coneixements adquirits. També trobem que amb aquesta cultura tecnològica necessitem estar connectats constantment per comunicar-nos amb la societat i els individus, això fa que ens creem dependents d’Internet i de les xarxes socials que ens envolten, com facebook i twiter entre d’altres.

Per altra banda, considerem que l’Internet també té aspectes positius. Internet permet obrir-nos al món i conèixer-ho tot sobre el present, el passat i un possible futur. Tenir més informació del que ens envolta de manera immediata, ràpida i senzilla i això permet que tinguem més conciència social i cultural del nostre país i dels altres.

En quant a les xarxes socials considerem important esmentar que són un bon mitja de comunicació i d’informació sempre i quant sapiguem fer-les servir i utilitzar-les de manera adequada.

És molt important fer un bon ús d’Internet, ser capaços de gestionar bé la informació per tal que els aspectes que hem esmentat siguin positius, d’aquesta manera afavorirem l’intercanvi de cultures i de pensaments.

Com a conclusió, considerem que aquests aspectes estan canviant la societat i la nostra manera de pensar ja que amb aquesta possibilitat d’accedir a tot allò que busquem, estem homogeneïtzant la societat. És a dir, ens es tant immediat i ràpid arribar a la informació que desitgem, que possibilita la interacció entre individus i l’oportunitat de compartir i entendre les altres cultures. Estem més oberts al món i a altres maneres de pensar.                                     

- Creus que Internet afavoreix la cultura de la còpia?

Sí, des de que Internet i altres tecnologies s’han instaurat en la nostra societat la cultura de la còpia s’ha incrementat considerablement ja que Internet ens promet una descàrrega d’arxius ràpida, senzilla,gratuïta i a l’abast de tothom.

Actualment la cultura de la còpia s’ha desmaterialitzat i, tot i que molts arxius estan protegits pel “copyright” les persones continuen fent un ús il·legal d’Internet sense que els i suposi un arrepentiment moral.

Degut aquesta cultura de la còpia ens exposem a no adquirir o assimilar bé els coneixements perquè no retenim el suficient la informació que trobem. És a dir, com que copiem la informació que ens interessa i l’altre que no ens interessa no l’utilitzem, aquesta informació no passa a ser coneixement perquè no la processem ni la reflexionem, això implica que no podem fer el proces de passar la informació a coneixement i aplicar-lo i utilitzar-lo durant el dia a dia.

 - Quins continguts destacaries. Fer-ho de forma sintètica.
 
      
Rius, M (2012). Mi otro yo de las redes sociales. La Vanguardia. Es /22-06-2012
 
- Percentatge de gent que desdobla el seu comportament a internet ja que moltes persones aparenten ser una cosa, i després dins la xarxa són un altre.
- Els adults tendeixen a comportar-se com adolescents a internet i apliquen una escala de valors diferent, un exemple el posa M.G professional liberal i entusiasta a les xarxes socials, que diu que ell per internet diu coses que mai s’atreviria a dir a la cara, perquè a la vida real li costa agafar confiança amb la gent.
- La desinhibició amb la que moltes persones es comporten a internet té a veure amb el fet que perden la perspectiva de que estan en un espai públic.
- La tecnologia ens ha acostumat a que tot arribi ràpid i gratuïtament, i es per això que en les xarxes socials les persones es tornin impacients i impulsives. Un factor que contribueix a aquest comportament és l’anonimat.
- El motiu per el qual a moltes persones els incita fer pública les seves vides provades és l’exhibicionisme.
Verdú, D ( 2012). El fin de la cultura de los objetos. El país, 16-9-2012, pàgs. 34-35
- Un nou model de negoci en la música i els llibres que es fonamenta per prestar serveis en lloc de vendre bens.
- Els bons bens no es posseeixen ni seran pels quals ens succeeixin.
- Emmagatzemar és en aquest món immaterial cosa d’una altre època.
- Allò que es perdurable, indestructible, és avui una actitud molt poc ecològica en aquest “règim d’insolència”.
- Proliferació d’empreses d’emmagatzematge per enterrar sense data de tornada tot allò que ja no podem observar a la nostra vida domèstica.
- Hi ha un problema, i és que seguim pensant en termes humans en un món que ja no ho és. La possessió dels formats immaterials no és un dret humà.
Ortí, A. (2012) Cómo Internet cambia nuestro celebro. La Vanguardia- ES- 25-05-2012
 
- Un bon nombre de ciutadans reconeixen que cada vegada els hi costa més concentrar-se, memoritzar números de telèfon o realitzar operacions aritmètiques senzilles.
- Carr va adonar-se’n de que cada vegada li suposava més esforç llegir un llibre o un article llarg.
- Neuròlegs, biòlegs, pedagogs i psicòlegs habituats a utilitzar diàriament les noves tecnologies les quals alerten dels seus hipotètics perills.
- Cada vegada la tecnologia obliga al cervell a ajustar-se a una nova manera de processar i emmagatzemar informació.
- L’ Internet va a una velocitat molt ràpida, sense deixar espai per la reflexió i el pensament crític.
- Quan una persona confia en poder recuperar les seves dades, el seu cervell no fa cap esforç per memoritzar-lo.
- Si una persona es passa 10 hores connectada, pot arribar a perdre algunes habilitats socials.
- Les tecnologies canvien la manera de processar la informació.
- L’excés d’informació produeix ansietat


- Com creus que aquests factors socials i culturals poden modificar la manera d’ensenyar i d’aprendre?
Creiem que aquests factors socials i culturals poden modificar la manera d’ensenyar i d’aprendre perquè cada cop més les escoles fan servir les noves tecnologies i els seus serveis, com pàgines web per informar als familiars de la situació, l’organització, les sortides dels alumnes entre d’altres; blocs d’assignatures amb el material acadèmic dels alumnes; programes de multimèdia...
D’aquesta manera les escoles hauran d’introduir una altra manera de veure el món i la realitat tecnològica que ens envolta, mostrant de forma exemplar i cauta com utilitzar les noves tecnologies i els seus serveis per poder treure-li el màxim partit a la demanda sociali cultural que ens envolta actualment i en el futur pròxim.

4.      Elaborar una graella on s’especifiquin un mínim de 5 instruments vinculats a les TIC, per descriure les avantatges i inconvenients de cada tecnologia i les estratègies psicopedagògiques a tenir en consideració. Per exemple:
 
 
TECNOLOGIA
AVANTATGES
INCONVENIENTS
ESTRATÈGIES PSICOPEDAGÒGIQUES
 
 
 
E-MAIL
- Comunicació senzilla i ràpida
- Estalvi de temps
- Globalització i immediatesa
- Connexió geogràfica distant
- Necessitat de l’internet impersonal
- Crea dependència
- Dispersió
- Pressió social
- Estrès
- Limitar-ne l’ús
- Ús de 2 correus
- Ensenyar a prioritzar la importància
- Fer migdiades digitals
 
 
 
 
TELEVISIÓ
-Transmissió videogràfica ràpida d’informació
- Actualitat
- Entreteniment
- Adicció
- “Telebasura”
- En excés à vida sedentària
- Limitar-ne l’ús
- Fomentar l’activitat física
- Adequar la programació conforme l’edat i l’hora d’emissió
- Regular hores del son
- Fer migdiades digitals
 
 
 
MÒBIL
- Comunicació
ràpida
- Globalització
- Ús de SMS
- Entreteniment
- Mal interpretar
- Impersonal
- Necessitat de
cobertura
- Control de consum
- Privacitat del número
-Controlar l’edat en que
s’adquireix
- Fer migdiades digitals
 
 
 
 
 
INTERNET
- Comunicació senzilla i ràpida
- Globalització i immediatesa
- Actualitat
- Entreteniment
- Eina multimèdia
 
- Crea dependència
- Dispersió
- Adicció
- Mal interpretar
- En excés à vida sedentària
- Estrès
- Necessitat de
Cobertura
- Confusions d’informació
- Mal ús
- Control de consum
- Ensenyar a prioritzar la importància
- Limitar-ne l’ús
- Adequar la programació conforme l’edat i l’hora
-Controlar l’edat en que
s’adquireix
- Regular hores del son
- Fomentar el bon ús
- Privacitat
- Fer migdiades digitals
 
 
 
 
CONSOLES
- Entreteniment
- Eina multimèdia
- Comunicació
- Fomentar la creativitat, imaginació
- Joccol·lectiu
 
 
- Mal ús
- Estrès
- Crea dependència
- Dispersió
- Adicció
- En excés à vida sedentària
 
- Control de consum
- Ensenyar a prioritzar la importància
- Limitar-ne l’ús
- Adequar la programació conforme l’edat i l’hora
-Controlar l’edat en que
s’adquireix
- Regular hores del son
- Fomentar el bon ús
- Fomentar l’activitat física
- Fermigdiadesdigitals
 
 
 
 
 
WHATSAPP
- Comunicació ràpida
- Globalització i immediatesa
- Connexió geogràfica distant
- Entreteniment
- Actualitat
- Intercanvi d’imatges, vídeos…
- Comunicació individuals i grupals
 
- Mal ús
- Estrès
- Crea dependència
- Dispersió
- Adicció
- Necessitat de
Cobertura
- Confusions d’informació
- Mal interpretar
- Pressió social
- Control de consum
- Ensenyar a prioritzar la importància
- Limitar-ne l’ús
-Controlar l’edat en que
s’adquireix
- Regular hores del son
- Fomentar el bon ús
- Privacitat del número
- Fer migdiades digitals
 
 
 
 
 
 
 
FACEBOOK
- Globalització i immediatesa
- Connexió geogràfica distant
- Entreteniment
- Actualitat
- Intercanvi d’imatges, vídeos…
- Comunicació individuals i grupals
- Comunicació senzilla i ràpida
- Estalvi de temps
- Einamultimèdia
- Creació d’esdeveniments
- Mal ús
- Estrès
- Crea dependència
- Dispersió
- Adicció
- Necessitat de
Cobertura
- Confusions d’informació
- Mal interpretar
- Pressió social
- Necessitat de l’internet impersonal
 
- Control de consum
- Ensenyar a prioritzar la importància
- Limitar-ne l’ús
- Adequar la programació conforme l’edat i l’hora
-Controlar l’edat en que
s’adquireix
- Regular hores del son
- Fomentar el bon ús
- Privacitat
- Fer migdiades digitals