dilluns, 5 de novembre de 2012

Competències parentals i resiliència


1- En què es basa el model dels bons tractes?

El model dels bons tractes es basa en centralitzar el benestar i la salut de tots els infants i adolescents de manera que en siguin una prioritat per als adults. Sobretot aquells infants i adolescents que han estat maltractats o abossats.
Per tant, els adults han de crear les condicions per fomentar el desenvolupament del infant i que sàpiguen i puguin crear aquest entorn que afavoreixi al desenvolupament del infant mitjançant les cures, protecció i educació necessària per passar per l’adolescència i arribar a l’etapa adulta de forma estable. Per tant, fomentar l’exercici positiu del parentiu garantint que totes aquelles persones que hagin d’educar a infants tinguin accés als recursos adequats, tant materials, psicològics, socials i culturals. A més, les actituds i les patrons socials més extensos s’adaptin a les necessitats de les famílies amb fills i necessitats de mares i pares.
Per tant , tant la família com la societat han de vetllar i garantir el benestar infantil amb una societat justa, solidària i sense violència.

2- Què és la resiliència?

La resiliència és la capacitat de l’ésser humà per fer front i superar les adversitats que han patit amb èxit.
Les investigacions sobre la resiliència han arribat a la conclusió que el paper de la família és molt important per part del infant si han patit algun trauma o adversitat, el suport dels pares o sobretot de la mare es fonamental per superar el procés de resiliència. Encara que també els ajuda el suport dels seus iguals.
En el cas que els culpables dels traumes dels infants siguin els progenitors aleshores altres persones són les que han d’ajudar al infant a superar-ho, seran els “ vertaders tutors de resiliència” .
Per finalitzar, penso que com a futura mestra ens em d’adonar d’aquests traumes i intentar ajudar en el que sigui possible al nostre entorn. Fer que els nens es respectin, s’estimin uns als altres i a ells mateixos i ajudar-los a la mesura possible en allò que necessitin. Ja que per a molts infants, els mestres i les mestres són una figura molt important.

Què són les competències parentals?
És una forma semàntica de referir-se a les capacitats pràctiques que tenen els progenitors per transmetre uns valors, cuidar, protegir i educar als seus descendents, assegurant-se un desenvolupament correcte i afavoridor per ells. Aquestes formen part de la parentalitat social, per diferenciar-la de la parentalitat biològica, és a dir, de la capacitat de procrear o de donar la vida a un fill o filla. La majoria dels progenitors poden assumir la parentalitat social com una continuïtat de la biològica, de tal manera que els seus fills cuidats, educats i protegits per les mateixes persones que els han procreat. En canvi, per un grup d’infants, això no és possible. Els seus pares tenien la capacitat biològica per copular, per engendrar-los, i en el cas de la mare donar a llum, però desgraciadament no posseeixen les competències per exercir una pràctica parental mínimament adequada o correcta, sana per la criatura. Les causes d’aquestes pràctiques no adequades es troben en diferents causes com les histories personals, familiars i socials d’aquests progenitors i que en la majoria dels casos, trobem antecedents de maltractament infantils, mesures de protecció inadequades o inexistents, institucionalització massiva, pèrdues i ruptures, antecedents de malalties mentals de un o dels dos pares, pobresa i exclusió social.


3- Què és el maltractament?

Entenem el maltractament com l’acció o l’efecte de tractar malament. És un acte únic o repetit, que causa danys físics o psíquics a un/a altre/a i que es produeix en situacions on hi ha una situació d’expectativa de confiança. Una persona és maltractada quan és objecte de violència física, psíquica i/o sexual. També ho és si pateix una manca d’atencions que amenaça o interfereix en el seu desenvolupament, i quan se’l priva dels seus drets i el seu benestar.
Normalment les formes de maltractament poden ser per comissió ( com l’abús físic, sexual o emocional) o per omissió ( com l’abandonament físic o emocional).
Segons la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència la definició de maltractament seria la següent:
Segons la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA):
“Els maltractaments d’infants i adolescents es produeixen quan qualsevol persona, institució o la mateixa societat, per acció, omissió o tracte negligent, no accidental, priva l’Infant o adolescent dels seus drets i del seu benestar, amenaça o interfereix el seu desenvolupament físic, psíquic i social”

Què són els factors i els indicadors?

Factor:
Qualsevol dels elements, circumstàncies, influències que contribueixen a produir un resultat.
Cadascuna de les variables causals, de vegades no directament mesurables, que influeixen o poden influir sobre un resultat mesurable.

Factors de fragilitat
Situacions, circumstàncies o trànsits que situen l’Infant i la seva família en un període de crisi, dificultat i/o vulnerabilitat, i que generalment poden ser superats des d’un abordatge preventiu i de suport (no necessàriament han de desencadenar o produir un maltractament).

Factors de risc de maltractament
Són factors de fragilitat amb major risc de maltractament, és a dir, són aquelles circumstàncies, elements i/o causes que contribueixen, influeixen o faciliten que es pugui desencadenar un maltractament infantil, especialment si no hi ha associats factors de protecció.

Factors de protecció
Són aquells elements, circumstàncies i/o variables que apaivaguen, compensen o disminueixen els efectes dels factors de risc de maltractament i poden arribar a garantir la protecció de l’Infant i/o l’adolescent.

Indicador:
Instrument per assenyalar la presència d’un fenomen o el valor de la seva magnitud.

Indicadors de maltractament
Fets, conductes i símptomes que identifiquen o assenyalen la presència de maltractament. Quan parlem d’indicadors de maltractament és perquè ja s’han detectat elements objectius que indiquen la presència d’un maltractament infantil.

Tipologies de Maltractaments:
·         Maltractament físic
·         Negligència i abandonament
·         Maltractament psicològic i/o emocional
·         Abús sexual
·         Maltractament institucional
·         Varis tipus de maltractaments també relacionats amb el món de l’Infant o Adolescent serien:

  • ·         Maltractament prenatal
  • ·         Negligència / abandonament
  • ·         Maltractament físic
  • ·         Maltractament psíquic o emocional
  • ·         Abús o submissió sexual
  • ·         Explotació sexual
  • ·         Explotació laboral o inducció a la mendicitat
  • ·         Corrupció
  • ·         Submissió a drogues o fàrmacs
  • ·         Maltractament institucional